Hem pogut saber que Sergio García està podent entrenar a Austin, Texas. Segons pareix, les restriccions no són igual de severes en tota la geografia nord-americana, i el golfista de Borriol aprofita per a continuar polint el seu swing unes quantes vegades per setmana si se’l permet Enzo, el seu segon fill.
Després d’haver guanyat la Ryder Cup a França en 2018 i convertir-se en el major puntuador històric d’esta competició amb 25,5 punts, Sergio García parlava sobre la pròxima edició de 2020 en sòl nord-americà, més concretament en Straits course, en Whistling Straits, Haven, Wisconsin.
Comentava que, evidentment, per als europeus jugar als Estats Units sense públic és l’ideal. Reconeixia que els nord-americans són sempre molt sorollosos i no respecten moltes vegades als jugadors de l’armada europea. Però Sergio té clar que la Ryder és espectacle, és urpa, és saber encaixar els colps i també és una festa, i una festa sense públic, deixa de ser-ho.
Tots els que amem este esport recordem els “oes” en les grades cada vegada que algun jugador calfava fent xicotets swines en la seua rutina en el tee de l’1 en cada jornada de competició.
Una Ryder sense públic -comentava Sergi- seria estranya, no tindria eixe esperit. En un torneig del circuit regular ho pots entendre i ho encaixes. En certa manera, Sergio té raó, este és el torneig continental més important del món i mai hem vist una grada buida sense colors blaus i roig-i-blancs. Per això reconeix que no vol una Ryder Cup sense públic encara que els vinga bé.