Guanyador del Martini International a Anglaterra, de l’Open d’Alemanya, Escandinàvia, Kenya, Japó, Suïssa i Greensboro Open als EUA, tot això en 1978. De l’Open de Madrid i d’Holanda en 1980. Del PGA d’Austràlia, Dunlop Phoenix al Japó, Benson and Hedges Open d’Espanya, tots ells en 1980. De l’Open Championship en 1979, 1984 i 1988. Del Màsters Tournament en 1980 i 1983.
Medalla d’Or de la Reial Orde del Mèrit Esportiu, concedida pel Consell Superior d’Esports en 1983.
Premi Príncep d’Astúries dels Esports en 1989.
Membre del Saló de la Fama del Golf Mundial en 1999.
Podríem seguir amb la llarga llista de tornejos mundials que Seve va conquistar en vida. Però no farà falta.
Crec que tots podem fem a la idea del seu grandíssim palmarés, és més, per a reflectir tot allò que va guanyar Severiano Ballesters, la imatge, seria la d’un missatger més pròpia d’una època passada llegint un pergamí d’aquells enrotllats i que al desplegar-ho arribava inclús a tocar el sòl.
Hui, 9 d’abril del 2020, haguera complit 63 anys, hui d’haver viscut, estem segurs de que estaria impartint clinics entre els més jóvens, xarrades senzilles tal com l’era o simplement fent el que millor sabia fer, competir.
També esta setmana, és més, tal dia com demà de 1980, començaria la seua èpica camí pel verd d’Augusta National. Any en què aconseguira la seua primera jaqueta verda.
Per això, des de la Federació Valenciana de Golf, et donem les gràcies, Seve.
Gràcies per haver sigut el millor jugador del món, gràcies per haver sigut el millor capità que una armada europea haja pogut arribar a tindre en una Ryder.
Per això i per tot, gràcies pel teu llegat, hui, et continuem recordant.