Óscar del Río, psicòleg de la RFEG, exposa les línies mestres per a explicar casos reeixits com Miguel Ángel Jiménez.

El psicòleg esportiu de la RFEG Óscar del Río es dirigix fonamentalment als més jóvens components de la pedrera del golf espanyol per a ressaltar les claus que regixen la longevitat esportiva, que compta amb un dels majors exponents en l’incombustible i reeixit Miguel Ángel Jiménez.

La forma de viure, de sentir i d’interpretar la competició són els factors més importants des del punt de vista psicològic per a aconseguir una llarga carrera esportiva, tenint en compte que les línies mestres expressades a continuació són també molt útils per als més majors.

El golf, un esport per a jóvens i majors

Tots vosaltres sou molt jóvens, però algun dia, dins de molt de temps, vos fareu majors, esperem que disfrutant del golf en tot moment, que és una de les característiques d’este esport, que permet disfrutar del mateix des que tens pocs anys fins que ja eres un autèntic veterà.

Fixem-nos en el que ocorre en l’àmbit professional prenent com a exemple a un golfista ben conegut de tots que constituïx una magnífica referència per a tots gràcies a la desbordant passió amb què executa cada un dels seus colps al llarg de la seua tan extensa com a prolífica carrera.

Les grans referències dels esportistes d’elit

Es tracta de Miguel Ángel Jiménez, amb més de set-cents tornejos en el Circuit Europeu i més de mil tornejos disputats a les seues esquenes. Estes són algunes de les xifres de la brillant carrera del cèlebre golfista malagueny.

Imatge d’arxiu de Miguel Ángel Jimenez

Fixem-nos també en Rafa Nadal, Roger Federer, Alejandro Valverde o Pau Gasol, que estan aconseguint allargar la seua vida esportiva en l’elit mundial. Quins són els factors claus perquè un esportista es mantinga competint i sent competitiu durant tants anys? Com influïxen els factors psicològics en la longevitat esportiva?

A ningú se li escapa que la condició física és el primer factor que influïx en la carrera esportiva de qualsevol esportista. Entrenar durament per a estar en les millors condicions físiques i al mateix temps intentar previndre les lesions en la mesura que siga possible, cuidar-se i hàbits de vida saludables són algunes de les característiques que tenen en comú tots estos esportistes.

I, en la part psicològica, també podem traure un perfil molt marcat d’aquells esportistes que es mantenen competint en l’elit durant molts anys: el primer i més important és que els apassiona el seu esport, i per això disfruten cada dia amb el que fan, en els entrenaments i en les competicions, i són capaços de relativitzar les victòries i les derrotes, digerint convenientment els èxits i els fracassos que es van succeint al llarg de les seues carreres esportives.

Estes característiques fan que patisquen un menor desgast mental i emocional, menys estrés i ansietat competitiva i més gaudi i diversió al seu dia a dia. En contraposició a este perfil, ens trobem amb el model coreà del golf femení, que consistix a entrenar intensament, quasi obsessivament des d’edats molt primerenques, estant sotmeses a un nivell de pressió molt alt que fa que aquella jugadora que suporta eixes càrregues d’entrenament i de pressió psicològica aconseguisca arribar a l’elit mundial entorn dels 20 anys, però amb 25-26 deixen de ser competitives, estan “quemadas” i no els queda una altra que retirar-se.

Una forma de viure i sentir la competició

Tots tenim la imatge de Miguel Ángel Jiménez amb el seu pur i la seua copa de vi, que no són una altra cosa que els símbols de la satisfacció, el gaudi i la passió amb què viu Jiménez el seu golf i la seua vida.

La forma de viure, de sentir i d’interpretar la competició, els entrenaments i, en general, l’estil de vida dels esportistes d’elit mundial (viatges, horaris, etc.) són els factors claus des del punt de vista psicològic per a aconseguir una llarga carrera esportiva, ja que provocaran un major o menor desgast emocional i nivell d’estrés en l’esportista.

Aquells que viuen el seu dia a dia amb estrés, amb ansietat i incertesa per la pròxima competició, o que cada entrenament o competició és com una batalla a vida o mort, un ser o no ser, tenen poques probabilitats de mantindre’s competitius durant molts anys en l’elit.

El ser capaç de disfrutar mentres s’està entrenant durament, de divertir-se amb els moments de pressió, de relativitzar les derrotes i que pese més la satisfacció per haver-ho donat tot que la tristesa o la ràbia per haver perdut, són factors que allarguen la vida esportiva de qualsevol esportista, a més que faciliten el rendiment, ja que el jugador entrenarà més i millor ja que li agrada entrenar i disfruta realitzant eixa activitat, i no sols ho fa perquè és el seu treball i la seua obligació.

Per tot açò, igual que els esportistes es cuiden físicament, cada vegada són més els que també es cuiden i entrenen mentalment, ja no sols per a afrontar la pressió de la competició o potenciar la seua capacitat de concentració, sinó també per a aconseguir mantindre’s el nombre més gran d’anys competint i disfrutant de la seua activitat esportiva i de la seua vida.

Per Óscar del Río, psicòleg esportiu

Informació extreta de: RFEG

https://www.rfegolf.es/Noticias/NewsDetails.aspx?NewsId=11314